Isabel López es psicopedagoga en la escuela Salesianos de Terrassa, trabaja con alumnos de la ESO que padecen la dislexia. Además, es fundadora de la asociación Creix Barcelona, dónde acercan al público y a las familias afectadas esta enfermedad tan sonada pero poco conocida como es la dislexia.
¿Qué es la dislexia y cómo se detecta?
La dislèxia es un trastorn que afecta als nens en el seu procés lector escriptor sobretot, son nens que llegeixen molt lentament, fan moltes pauses, omissions, però que també afecta globalment als aprenentatges, el seu procés lector es molt més lent i això els fa assumir els coneixements molt més lentament.
La dislèxia a banda d’aquest trastorn també es pot veure en les matemàtiques i altres matèries
¿Hay algún tratamiento que radique los efectos de la dislexia?
En principi no hi ha cap test ni cap prova concreta per poder detectar la dislèxia però sí que clínicament s’utilitza l’informe clínic perquè moltes vegades resulta que el factor hereditari té un pes important perquè el nen sigui dislèxic. Es fa també un perfil cognitiu per veure si no hi ha altres trastorns que puguin afectar a la lectoescriptura. Aquí a l’escola utilitzem materials ja elaborats d’observació com el prodiscat que utilitzem tots els ítems que anem seleccionant si es dona el cas que el nen té aquestes dificultats.
¿Existen distintos grados en la dislexia? ¿Cuáles?
Abans he dit que hi ha una forta carrega hereditària però ja fa uns anys s’ha pogut comprovar que aquest trastorn respon a una disfunció cerebral, per tal el dislèxic podrà assolir els coneixements i millorar però no desapareixerà, ho serà tota la vida. Per altra banda el tractament, parlaríem a nivell educatiu de reeducació, sobretot treballar la ruta fonològica i la ruta lèxica i a l’escola és facilitar a l’alumne unes altres eines per poder compensar aquestes dificultats. Utilització dels ordinadors, proves orals, no comptar la ortografia amb els mateixos criteris que els seus companys.
¿A qué ámbitos afecta la dislexia?
La dislèxia pot afectar a altres efectes de la persona, es trobem amb nens que fins que no tenen un diagnòstic clar han patit força s’han sentit “tontos”, han sigut motius de burla moltes vegades, i el fet que ells reconeguin que pateixen una dificultat concreta els ajuda molt a superar-se. A vegades, va bé que ho coneguin els professors, o la família desengoixa molt al nen perquè és evident que no s’enfronta de la mateixa manera que una altra persona als aprenentatges, li costa més i necessita més temps. El fet de ser conscient, l’ajudarà a superar-se.
Ha estat un plaer parlar sobre aquest trastorn, gràcies.
Después de hablar con Isabel, podemos sacar una conclusión muy importante que, quizá no sea científica pero sí personal. Cuando un niño y su familia descubre que padece dislexia, les hace ser conscientes de las dificultades del niño en el lenguaje y la escritura pero tienen la fuerza para superarse y seguir aprendiendo día a día.
IRIS CORRAL
Dislexia 